Amb la brevetat d'aquestes línies, i en aquests penosos moments, després de la pèrdua de l'amic i company de tota una vida, resulta difícil resumir la seua densa labor intel·lectual relacionada amb el món de les muntanyes en la nostra Comunitat. Dos aspectes ressenyables: la seua primerenca dedicació en el Centre Excursionista de València a la divulgació d'activitats, en la tasca de donar a conéixer les inquietuds d'una jove entitat, pionera de l'excursionisme associatiu de postguerra. I, en altres sentit, la seua presidència en la Federació Valenciana de Muntanyisme, en els anys 71 al 78.
 
CENTRE EXCURSIONISTA DE VALÈNCIA
En els primers anys 50 del passat segle, Soler es va fer càrrec de la Vocalia de Divulgació del CEV, activitat on va canalitzar la seua incipient vocació d'escriptor. En aquells dies, era necessari donar a conéixer a la societat civil, ignorant per complet dels valors i significat de l'excursionisme, l'escalada, l'Espeleologia i, en general, les activitats físiques i socials de cara a les muntanyes, com a esport i com a visió exaltada de la naturalesa. Soler va cobrir, amb el seu habitual bon fer i constància, aquesta fase pionera de comunicació amb els mitjans de difusió del moment, la premsa i la ràdio, omplint l'espai de relació del muntanyisme amb la ciutadania. Aquests principis de projecte personal, compartits amb l'activitat física de l'excursionisme, l'esquí inicial i l'Espeleologia, van tindre després una meritòria continuïtat amb Rutes Valencianes: fins a 120 itineraris per tota la nostra geografia, publicats setmanalment pel diari Les Províncies, col·lecció que constitueix un dels majors encerts de Soler com a escriptor i periodista dedicat a divulgar el coneixement dels valors naturals i culturals de la nostra terra.
 
Federació Valenciana de Muntanyisme: Soler va viure, per la seua esmentada activitat, la consolidació social del muntanyisme, els passos qualitatius que creaven estructures socials i representatives  d'una activitat que despertava amb força. La Federació de Muntanya va ser un d'aqueixos fonamentals escalons del muntanyisme associatiu, amb una vertebració nacional que enfortia el conjunt d'entitats en tot el seu àmbit, formada en principi per delegacions (la nostra encapçalada per Antonio Daza l'any 1960) i, posteriorment, amb federacions per regions que Soler va assumir entre els anys 71 al 78, on la seua influència i personalitat s'estenia més enllà de la nostra ciutat. En tots dos casos, la seua participació, ha sigut una contribució a la història del que hui som socialment.
 
La referència a l'elevat número dels seus llibres, articles, intervencions i conferències en el món del periodisme i del turisme, escapa a l'extensió d'aquestes línies: la seua enumeració deixaria, irremissiblement, nombroses omissions. Queda finalment dir d'aquesta ingent activitat, el seu valor com a llegat d'un projecte personal de sentiment i lliurament a la naturalesa i a la cultura de la nostra terra, que justifica tota una vida. Moltes coses destacades, queden per dir i no caben ací. José Soler Carnicer, ha sigut amic i company des d'aquells llunyans anys 50, i ho continuarà sent en el record, en el pesar d'un adéu que no és oblit.